FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'ensordir o d'ensordir-se; l'efecte. En fonèt., procés pel qual una consonant sonora esdevé sorda quan s'escau en posició final o per influència d'una consonant veïna. [...]
Cadascun dels sins que, a ambdós costats de la sella turca, es dirigeixen de la part més ampla de la fenedura esfenoidal al vèrtex del penyal. Drena als sins petrosos les venes oftàlmica superior i cerebral mitjana i el si esfenoparietal; s'uneix amb els sins intercavernosos anterior i posterior i [...]
La conjunció adversativa sinó, davant d'un membre de la proposició, designa que allò que es nega pel que fa a un membre precedent, s'afirma del membre que hi ha a continuació de la conjunció. Per exemple: No ho ha fet ell, sinó el seu amic.
Si la coordinació és entre dues oracions principals, es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, posar-se entre dues o més persones, com a mitjancer, especialment sense que ningú li ho demani. Per què t'hi entremets, si és una discussió de família? Algú, posar-se en assumptes que no són de la seva incumbència. No t'entremetis en aquest [...]